LA PROMOCIÓ DE LES PROPIES BANDES

És un plaer comptar amb la col·laboració de moltes bandes, no només catalanes, també de l'estat i d'arreu del món que es posen en contacte amb el programa El Cafè Metàl·lic per fer-nos arribar els seus cd's per ser punxats. Encara que hi han grups que es pensen que som un local de concerts i ens demanen tocar en directe (això és culpa de no llegir bé la web i el myspace. Generalment són grups europeus). Però no entenc com moltes formacions no utilitzen aquesta finestra al món exterior, com és la ràdio, per utilitzar-la com a mitjà de promoció.

No fa gaire em vaig posar en contacte amb algunes bandes per demanar-lis que enviessin el seu material. Alguns van respondre positivament però altres van passar, ni tant sols de respondre a la petició. Som els mitjans de comunicació els que hem d'anar al darrera de la gent?, crec que no. Són les bandes les que han de buscar la manera de difondre la seva feina?, crec que si. No se si és problema de les persones que s'encarreguen dels myspaces, webs o e-mails que passen de tot, potser no són les més qualificades per portar aquesta feina o que hi ha una des motivació general. Sabem que no som "Los 40 Principales", però fem el que podem, amés comptem amb Internet, que ens poden escoltar arreu del planeta i l'MP3 per tenir-nos en qualsevol moment.

L'escena metàl·lica a Catalunya comença per la gent que fa música, si no es té aquest xip...poc podem els que estimem aquest estil musical.També ens arriba a l'emissora material de grups de rock urbà, nacional o com li diguin, però el programa i la web és només per al Metal i el Hardrock. Com a mínim aquestes bandes intenten fer-se arribar a tot arreu, encara que es trobin un mur al davant.

Fa la impressió que molts grups ja els hi val tocar en petits bars davant dels seus amics i familiars. Però un dia, aquest amics i familiars, per la maduresa de la vida, deixaran d'anar als concerts, lògic i les bandes acabaran tocant davant dels cambrers. Si no intenten obrir-se a més gent, acabaran deixant la música. Cada cop hi han més programes de Metal a les ràdios i encara que tinguin poca audiència...¿qui no et diu que alguna persona a anat expressament a veure una banda que ha sentit en un dels programes?, i que aquesta persona ha comprat la teva maqueta o samarreta? i que en el proper concret et portarà un col·lega a veure el directe i....

Potser el que volen és sortir als mitjans majoritaris. Molta sort!

NÍOBETH - "The shining harmony of universe"

Des d'Albacete ens arriba aquesta banda de Metal Simfònic de quatre components amb un primer treball de 70 minuts de durada. 13 temes. Una brutalitat per a un primer cd de presentació, doncs si l'escoltes senser pots acabar fregit. És un projecte ambiciós i es nota les ganes de la banda de deixar-ho tot. Trobem dues versions en el disc: "The magic flaute" i una bonus track "Kowasani Furuete", una adaptació del tema "A frightening Shiver".

En conjunt és una barreja de passatges ambientals, lírica, melodies èpiques...compta amb la col·laboració de "El Orfeón de la Mancha", com de músics amb instruments com la flauta, piccolo i ocarina (Lourdes Guillén), whistle, gaita, violí...el baix és de (Juanba Nadal), baixista de Dragonfly.

Com he dit abans, massa material per a un primer disc, pot arribar a fer-se feixuc. Però existeix qualitat, estil i creativitat. Recomenable en petites dosis.

http://www.niobeth.com/

MASTERLY - Part of me

En aquest 2008 ja tenim en primícia el primer treball del grup MASTERLY que porta per nom "Part of me". 6 cançons plenes de melodia i rapidesa. Una mescla de heavy i power metal. Ruth, la cantant, una de les millors veus del panorama del Metal català, no et deixarà indiferent. T'agrada el doble bombo?, escolta'ls. Bona carta de presentació per aquesta banda de Barcelona. Un grup amb les idees clares i un estil trobat. A vegades no fa falta anar a buscar grups a països llunyans, quan el mateix, el tenim a casa. En aquest cd trobem una cançó en castellà, la resta en anglés. Com ens van dir la Ruth i l'Òscar a l'entrevista al programa El Cafè Metàl·lic del mes de Novembre, la banda canviarà de llengua en futurs treballs, es passarà al castellà. A veure si també ens fan un tema en català.

Compten en aquest treball amb col·laboracions com la del cantant del grup Amadeüs, Israel Ramos i el cantant de la banda Silent, Cesar Lozolla. Seria bo que Masterly, en futures cançons, fes més parts o corus masculins, doncs aquesta barreja de veu femenina i masculina, sempre és un atractiu més.

La primera pedra ja la tenen posada i ben posada. Ara els queda fer la casa. www.myspace.com/masterlybcn

ELVANDAR - Fin del mundo

"El fin del mundo", títol i un dels temes del cd del grup barceloní ELVANDAR. Amb un clar missatge crític amb el planeta Terra que pas a pas va directe a la destrucció. En tots els temes veiem referències a la destrucció social i personal: la violència de gènere, tristes records, ... només en el tema "Gracias a ti", en certa manera, és més optimista, un agraïment a la gent que tenim al nostre costat i ens ajuda a continuar el camí. "Al infinito", una cançó més tranquil·la sense perdre la duresa, amb lletra sobre la droga, "Antártida", podria ser el segon single del disc, també ens parla de la natura, de com la mà de l'home pot destruir aquest món. Amb unes tornades que enganxen.

En conjunt, 11 temes on trobem un heavy metal ben treballat on la veu del cantant, Chepa, dóna un toc característic, sense aguts de principi a fi com en el heavy més ortodox. Bon treball musical amb canvis de velocitat. Aire fresc dins del heavy metal que es fa al nostre país.

Una curiositat del cd és que hi han temes, ells els conten com a temes, de talls de pel·lícules que duren segons, no arriven al minut, excepte la intro D.E.P

Els amants de la sèrie "Bola de drac" tindran una sorpresa.

www.myspace.com/elvandarmetal

METAL·LICA SI, METAL·LICA NO

La banda californiana Metallica crea diferentes opinions entre els seus seguidors. Els creadors dels Thrash Metal han canviat la direcció de la seva música des de l'àlbum "negre" o "Black album", doncs careix de títol i la portada és tota negra. L'evolució ha passat per altres estils en els seus últims treballs musicals. També han fet versions, han tocat amb orquestra i els han versionat temes el grup escandinau Apocalyptica.

Dóna la impresssió que mai tornaran als inicis. També es cert que han madurat, no parlem de nois de 16 anys. Però la maduresa és el mateix pels, Testament, per exemple, on també s'han fet grans i han modificat en part la seva música però continuen fidels a la tralla. Encara que la veu sigui més greu que en els seus origens, parlem dels dels anys '80.

Qui és el culpable del canvi dels Metal·lica?, Lars, el bateria?. Sabem el pes que sempre ha tingut el danés a la banda, però en realitat és un lideratge de dues persones, Lars i Hetfield.

El grup ha patit a la seva història la mort del flamant baixista Ciff Burton en accident de tràfic, problemes amb drogues i alcohol, alguns membres han marxat per la porta del darrera: Mustaine i Jason Newsted.. creuades contra la descàrrega de música per Internet...Per alguns seguidors, la banda s'ha venut a la comercialitat en alguns albums, on coincidien amb un canvi de look quan es van tallar tots el cabell i semblaven un grup de pop. Veritables disbarats com l'ausència de "solos de guitarra" o el so a llauna de la caixa de la bateria...

Els amants dels primers discos de Metallica somiem que algun dia la banda ens tornarà a engrescar amb un àlbum ple de riffs potents, bons solos de guitarra i una bateria contundent, fins llavors, ens hem de menjar un poti-poti de voler i no poder o més bé dit...no voler tornar a robar-nos el cor i fer-nos moure el cap des de el primer tema a l'últim, tot recordant el veritable Thrash Metal.

Sort que tenim els primers treballs de la banda guardats...ben guardats....