CACAHUET - "Les Veus"

De La Garriga arriben 5 joves amb ganes de fotre crits i soroll. Es diuen CACAHUET. Presenten la seva maqueta "Les Veus", cinc temes thrash/hardcore/death, en ocasions brutal death. Una banda que utilitza el català a les seves lletres i que fan bona música, amb una sèrie de detalls tècnics que no poden passar desapercebuts tant musicals com vocals. Si aquest és el camí de la banda, felicitats, espero que en futurs treballs no canviïn d'estil i/o facin experiments més moderns. Si vols una banda de tralla, aquesta ho és. Tot i sent una maqueta es pot apreciar una bona feina de gravació. Potser, la veu queda una mica pel darrera de la música, pel meu gust personal. Però en general és una banda amb un bon futur i que intenti fer camí en el món underground. Si ets dels que t'agrada moure cervicals, ves a veure'ls en directe. Atenció a l'últim tema de la maqueta, un tema infiltrat, hi ha un petit monòleg que pot fer gràcia la primera vegada que ho escoltes, però és d'aquelles coses que en futures audicions ho passes ràpid per anar al gra, a la música. No deixa de ser una broma interna dels més propers a la banda, cosa que està bé per a una maqueta. L'última cançó té a veure amb el nom del grup i és el tall menys canyero però segur que és un himne per aquests xicots.

A TU PUTA KARA - "Movido por el odio"

Aquests thrashers granadins són la pera. Brutals. Els amants de la tralla han de escoltar aquest grup amb segon disc en el mercat que porta per nom: "Movido por el odio". Un dels seus atractius és la veu. Estripada i clara. Els quatre components deixen ben clares les seves opinions respecte a la política i a la vida. 11 temes de canya i agressivitat. Per destacar un dels temes, diria que " Te pego una ostia que te vuelo la cabeza" podria representar tot l'àlbum i l'estil de la banda. Ara vivim una època de renaixement del thrash metal però són poques les bandes que poden deixar empremta en el panorama estatal i crec que aquest grup si fes un petit tour per l'estat guanyaria adeptes. Sonen molt bé i pel que he vist, el seu directe és enèrgic. Són la banda sonora d'una justícia social. "Cap agressió sense resposta" .

ANAL HARD "Esto es una mierda"

Des de El Masnou, el grup Anal Hard presenta el seu segon cd, Esto es una mierda. Un disc ple de ràbia i duresa. No analitzaré tema a tema però si en conjunt pq trobo un àlbum molt equilibrat i els temes van per la mateixa línia. Una fusió de hard-core, thrash i death metal. Una opció per a tots aquells seguidors de la música fosca i ràpida. Lletres en castellà menys el tema extra-curt de "Gravity"que és en anglès.

Segurament el nom de la banda té molt a veure amb les seves lletres. Sexe dur, drogues i odi, són els pilars dels 13 talls que trobem en el cd. Cançons curtes i directes. No es un grup que es faci pesat al escoltar-lo. Més bé es fa ràpid i et quedes amb ganes de sentir més canya.

En resum, una bona banda amb les idees clares i un estil clar. Espero que continuïn per aquest camí. Una producció més que acceptable. 45 minuts per deixar clar qui són.

ANSIADO " Viajando a la eternidad"

El grup ANSIADO de Badalona (abans es deien ANSIA, per problemes legals s'han vist obligats a canviar el nom), presenten el seu segon disc "Viajando a la eternidad", un cd amb 10 temes amb un so molt més Heavy Metal i millor produït que el seu primer treball. A destacar la veu del seu frontman Pimpon, molt menys esquinçada en alguns temes, més neta, que sorprendrà als seguidors de la banda acostumats a la seva veu tronadora de sempre. Guitarres esmolades. Gaudireu dels "solos" i de les "intros". Molt bona part rítmica, però trobo en falta alguna part de baix en solitari. La bateria amb personalitat i presència.

Un cd molt equilibrat on trobem temes de canya com "Despertaré", el hit del disc i "La Rave" i "Luisa", potser els temes més heavy's de tot l'àlbum, "Viajando a la eternidad", dóna nom al cd, un tall tranquil però contundent, una balada com "La Veleta", "Rabia y miedo", amb una tornada que s'enganxa. Una versió del grup Tumbando Motos, "y me soltaste la mano". En el tema "El Indio", la veu et recordarà a la de sempre, made in Pimpon, no tant neta i polida. Amb una curta introducció instrumental, que bé podria ser d'una banda sonora de pel·lícula tenim "El heroe", "Culpable" tanca el cd amb un crit a la desesperació.

Lletres totalment actuals y urbanes,basades en records, experiències, i penúries varies. Directes i dures.

Un pas més de la banda cap a un reconeixent dels seus 9 anys de carrera. Els felicito per apropar-se més cap el Heavy Metal, sense deixar els seus arrels rockers i punks. Bon so i composicions. Potser els finals d'alguns temes, els trobo precipitats.
ANSIADO és recomanable 100% en directe.

En ocasions, pinzellades de Els Suaves, Barricada però notable presència de Heavy metal, són ANSIADO. Felicitats!.

CONCERTS I CD'S

El negoci de la música a començat a caminar cap el principi dels temps, quan els poetes i cantants anaven pels pobles o a les corts reials a fer la seva feina per unes monedes o un mos de pa amb formatge i un glop de vi. Aquests artistes, desconeixien el que és un cd. Vivien al dia, si no cantaven no menjaven. Hem viscut una època on alguns músics podien viure de la venda dels seus discos i fent un número de concerts a l'any, contats amb els dits d'una mà.

Ara s'obre una nova finestra al negoci. Els grups on treuran els diners seran dels seus bolos i del seu "merchandaisen". Veiem com les entrades als concerts són més cares, però és que és normal doncs la lluita dels cd's està perduda. Quants més concerts, més guanys.

Les bandes busquen arribar a la gent amb cd's gratuïts per Internet de lliure descàrrega. És la manera d'omplir les sales allà on vagin i el respectable pagui el preu de l'entrada i si a més compren una samarreta, una gorra, o una edició especial del cd, millor.

La música a canviat. Ara amb quatre duros, un pc, i un amic tècnic en informàtica o de so, pots gravar les teves cançons, no amb una producció de luxe, però sonen. Llavors...val la pena demanar un crèdit per fer un disc?, les discogràfiques arriscaran els seus diners per una banda de metal?, ara mateix difícil.

El que he dir abans, el negoci de la música canvia i és obligatori que es posi les pil·les als nous temps. I això, també va per l'Sgae.

INTERNET VERSUS PREMSA ESCRITA

Per a molts, Internet és un dels millors invents dels últims anys. La posibilitat de saber el que passa a tot arreu fent un clic de ratolí des de qualsevol lloc, ja ho troben normal les noves generacions que pugen. La premsa escrita comença a patir un descens de lectors. Les webzines es mengen a les revistes. I a més no has de gastar cap euro per estar informats sobre la nostra música preferida. Cada cop les websites informatives són més completes, professionals i atractives. La guerra per veure qui té més seguidors, ja ha començat a la xarxa. Inclús en format PDF ja arriven per email a molta gent. Com si fos una subscripció.

Llavors, com poden sobreviure aquestes webs?, no oblidem que porta molta feina tenir al dia tot el material. Potser posant publicitat pagada a les seves pàgines. Com es pot fer una web de Metal? per exemple, doncs una colla d'amics que recerquen a internet notícies i crítiques, compra de música per fer les seves pròpies valoracions, entrevistes, veure concerts i fer alguna fotografia amb unes linees que resumeixen l'acte...tot això ho preparen i cada cert temps van renovant continguts, després fan una mica de publicitat al myspace, per exemple, i el boca a boca comença a funcionar.

Els temps canvien, el paper a mort, llarga vida a Internet!!

LA PROMOCIÓ DE LES PROPIES BANDES

És un plaer comptar amb la col·laboració de moltes bandes, no només catalanes, també de l'estat i d'arreu del món que es posen en contacte amb el programa El Cafè Metàl·lic per fer-nos arribar els seus cd's per ser punxats. Encara que hi han grups que es pensen que som un local de concerts i ens demanen tocar en directe (això és culpa de no llegir bé la web i el myspace. Generalment són grups europeus). Però no entenc com moltes formacions no utilitzen aquesta finestra al món exterior, com és la ràdio, per utilitzar-la com a mitjà de promoció.

No fa gaire em vaig posar en contacte amb algunes bandes per demanar-lis que enviessin el seu material. Alguns van respondre positivament però altres van passar, ni tant sols de respondre a la petició. Som els mitjans de comunicació els que hem d'anar al darrera de la gent?, crec que no. Són les bandes les que han de buscar la manera de difondre la seva feina?, crec que si. No se si és problema de les persones que s'encarreguen dels myspaces, webs o e-mails que passen de tot, potser no són les més qualificades per portar aquesta feina o que hi ha una des motivació general. Sabem que no som "Los 40 Principales", però fem el que podem, amés comptem amb Internet, que ens poden escoltar arreu del planeta i l'MP3 per tenir-nos en qualsevol moment.

L'escena metàl·lica a Catalunya comença per la gent que fa música, si no es té aquest xip...poc podem els que estimem aquest estil musical.També ens arriba a l'emissora material de grups de rock urbà, nacional o com li diguin, però el programa i la web és només per al Metal i el Hardrock. Com a mínim aquestes bandes intenten fer-se arribar a tot arreu, encara que es trobin un mur al davant.

Fa la impressió que molts grups ja els hi val tocar en petits bars davant dels seus amics i familiars. Però un dia, aquest amics i familiars, per la maduresa de la vida, deixaran d'anar als concerts, lògic i les bandes acabaran tocant davant dels cambrers. Si no intenten obrir-se a més gent, acabaran deixant la música. Cada cop hi han més programes de Metal a les ràdios i encara que tinguin poca audiència...¿qui no et diu que alguna persona a anat expressament a veure una banda que ha sentit en un dels programes?, i que aquesta persona ha comprat la teva maqueta o samarreta? i que en el proper concret et portarà un col·lega a veure el directe i....

Potser el que volen és sortir als mitjans majoritaris. Molta sort!