RELICS - "Relics".

Ja tenim lo nou d'aquest grup barceloní, un cd ple de heavy-rock de cap a peus. Poques bandes aposten per aquest estil, però ells sempre han estat fidels. Es recomana escoltar treballs anteriors del grup com "Encara estàs a temps".

Alguna vegada he sentit que eren els hereus del grup Sangtraït, però crec que RELICS no han de caure en comparacions i tenen ben clar el seu camí musical. És molt personal.

Aquest disc entra molt bé. 10 temes en català ben treballats amb molt bones melodies. I com tantes vegades ha passat en aquest país, no es dóna peu a aquestes bandes que tranquil·lament es podrien sentir a les emissores més grans de la FM, potser pq no hi ha recolzament o voltors al darrera i sempre hem de sentir les bandes de sempre, els mateixos canta-autors, els èxits de tota la vida. No estem parlant de Brutal-death, black metal o d'altres estils del Metal Extrem, només d'una banda de heavy en català que podria arribar a molta més gent i sortir de l'underground. També s'hauria de saber si això és el que vol la banda.

De totes maneres, és un disc que s'ha d'escoltar i gaudir. Molt bona feina, nois!.

AGGRESSION - "Moshpirit".

"Moshpirit", el nou treball dels thrashers barcelonins AGRRESSION. Presenten 11 cançons plenes de força i qualitat.

Agressivitat i contundència. Amb riffs ultra ràpids i una veu amb cos. Els amants del Thrash Metal dels seus orígens, tenen amb aquesta banda de casa nostra, un bon regal per a les seves oïdes. No us perdeu el seu directe, doncs no deixareu de moure el cap i de fotre bots.

Res a envejar de les bandes actuals europees i americanes. Esperem que la trajectòria del grup vagi a més, com també poder gaudir d'algun videoclip ben realitzat. Molta sort i felicitats per aquest treball. El Thrash català té un nou nom a recordar.

Cal destacar el disseny de la portada de la mà de: Ed repka (Megadeth, Municipal Waste, Vio-lence...).

CACAHUET - "Les Veus"

De La Garriga arriben 5 joves amb ganes de fotre crits i soroll. Es diuen CACAHUET. Presenten la seva maqueta "Les Veus", cinc temes thrash/hardcore/death, en ocasions brutal death. Una banda que utilitza el català a les seves lletres i que fan bona música, amb una sèrie de detalls tècnics que no poden passar desapercebuts tant musicals com vocals. Si aquest és el camí de la banda, felicitats, espero que en futurs treballs no canviïn d'estil i/o facin experiments més moderns. Si vols una banda de tralla, aquesta ho és. Tot i sent una maqueta es pot apreciar una bona feina de gravació. Potser, la veu queda una mica pel darrera de la música, pel meu gust personal. Però en general és una banda amb un bon futur i que intenti fer camí en el món underground. Si ets dels que t'agrada moure cervicals, ves a veure'ls en directe. Atenció a l'últim tema de la maqueta, un tema infiltrat, hi ha un petit monòleg que pot fer gràcia la primera vegada que ho escoltes, però és d'aquelles coses que en futures audicions ho passes ràpid per anar al gra, a la música. No deixa de ser una broma interna dels més propers a la banda, cosa que està bé per a una maqueta. L'última cançó té a veure amb el nom del grup i és el tall menys canyero però segur que és un himne per aquests xicots.

A TU PUTA KARA - "Movido por el odio"

Aquests thrashers granadins són la pera. Brutals. Els amants de la tralla han de escoltar aquest grup amb segon disc en el mercat que porta per nom: "Movido por el odio". Un dels seus atractius és la veu. Estripada i clara. Els quatre components deixen ben clares les seves opinions respecte a la política i a la vida. 11 temes de canya i agressivitat. Per destacar un dels temes, diria que " Te pego una ostia que te vuelo la cabeza" podria representar tot l'àlbum i l'estil de la banda. Ara vivim una època de renaixement del thrash metal però són poques les bandes que poden deixar empremta en el panorama estatal i crec que aquest grup si fes un petit tour per l'estat guanyaria adeptes. Sonen molt bé i pel que he vist, el seu directe és enèrgic. Són la banda sonora d'una justícia social. "Cap agressió sense resposta" .

ANAL HARD "Esto es una mierda"

Des de El Masnou, el grup Anal Hard presenta el seu segon cd, Esto es una mierda. Un disc ple de ràbia i duresa. No analitzaré tema a tema però si en conjunt pq trobo un àlbum molt equilibrat i els temes van per la mateixa línia. Una fusió de hard-core, thrash i death metal. Una opció per a tots aquells seguidors de la música fosca i ràpida. Lletres en castellà menys el tema extra-curt de "Gravity"que és en anglès.

Segurament el nom de la banda té molt a veure amb les seves lletres. Sexe dur, drogues i odi, són els pilars dels 13 talls que trobem en el cd. Cançons curtes i directes. No es un grup que es faci pesat al escoltar-lo. Més bé es fa ràpid i et quedes amb ganes de sentir més canya.

En resum, una bona banda amb les idees clares i un estil clar. Espero que continuïn per aquest camí. Una producció més que acceptable. 45 minuts per deixar clar qui són.

ANSIADO " Viajando a la eternidad"

El grup ANSIADO de Badalona (abans es deien ANSIA, per problemes legals s'han vist obligats a canviar el nom), presenten el seu segon disc "Viajando a la eternidad", un cd amb 10 temes amb un so molt més Heavy Metal i millor produït que el seu primer treball. A destacar la veu del seu frontman Pimpon, molt menys esquinçada en alguns temes, més neta, que sorprendrà als seguidors de la banda acostumats a la seva veu tronadora de sempre. Guitarres esmolades. Gaudireu dels "solos" i de les "intros". Molt bona part rítmica, però trobo en falta alguna part de baix en solitari. La bateria amb personalitat i presència.

Un cd molt equilibrat on trobem temes de canya com "Despertaré", el hit del disc i "La Rave" i "Luisa", potser els temes més heavy's de tot l'àlbum, "Viajando a la eternidad", dóna nom al cd, un tall tranquil però contundent, una balada com "La Veleta", "Rabia y miedo", amb una tornada que s'enganxa. Una versió del grup Tumbando Motos, "y me soltaste la mano". En el tema "El Indio", la veu et recordarà a la de sempre, made in Pimpon, no tant neta i polida. Amb una curta introducció instrumental, que bé podria ser d'una banda sonora de pel·lícula tenim "El heroe", "Culpable" tanca el cd amb un crit a la desesperació.

Lletres totalment actuals y urbanes,basades en records, experiències, i penúries varies. Directes i dures.

Un pas més de la banda cap a un reconeixent dels seus 9 anys de carrera. Els felicito per apropar-se més cap el Heavy Metal, sense deixar els seus arrels rockers i punks. Bon so i composicions. Potser els finals d'alguns temes, els trobo precipitats.
ANSIADO és recomanable 100% en directe.

En ocasions, pinzellades de Els Suaves, Barricada però notable presència de Heavy metal, són ANSIADO. Felicitats!.

CONCERTS I CD'S

El negoci de la música a començat a caminar cap el principi dels temps, quan els poetes i cantants anaven pels pobles o a les corts reials a fer la seva feina per unes monedes o un mos de pa amb formatge i un glop de vi. Aquests artistes, desconeixien el que és un cd. Vivien al dia, si no cantaven no menjaven. Hem viscut una època on alguns músics podien viure de la venda dels seus discos i fent un número de concerts a l'any, contats amb els dits d'una mà.

Ara s'obre una nova finestra al negoci. Els grups on treuran els diners seran dels seus bolos i del seu "merchandaisen". Veiem com les entrades als concerts són més cares, però és que és normal doncs la lluita dels cd's està perduda. Quants més concerts, més guanys.

Les bandes busquen arribar a la gent amb cd's gratuïts per Internet de lliure descàrrega. És la manera d'omplir les sales allà on vagin i el respectable pagui el preu de l'entrada i si a més compren una samarreta, una gorra, o una edició especial del cd, millor.

La música a canviat. Ara amb quatre duros, un pc, i un amic tècnic en informàtica o de so, pots gravar les teves cançons, no amb una producció de luxe, però sonen. Llavors...val la pena demanar un crèdit per fer un disc?, les discogràfiques arriscaran els seus diners per una banda de metal?, ara mateix difícil.

El que he dir abans, el negoci de la música canvia i és obligatori que es posi les pil·les als nous temps. I això, també va per l'Sgae.