QUIM MANDADO, DELS LGP, ES PREN UN CAFÈ.

Quim Mandado, vocalista i baixista dels LGP, fa cinc cèntims del nou treball Sancta Sanctorum.

1.Sancta Sanctorum, el segon disc dels LGP, contents amb el resultat?.

Realment estem molt contents. Ha estat una temporadeta llarga de creació i arranjaments però ha valgut la pena. Hi ha 14 temes que marquen una evolució des del primer disc "Rockferatu". Anem marcant el nostre propi camí amb total llibertat i treballant tots junts, coneixent-nos molt entre nosaltres i sabent on volem anar. Això a nivell compositiu. A nivell de resultat també estem molt contents. Hem aconseguit treure un so contundent i ple. Molt dens tot i ser un power trio. Això és fruit dels arranjaments, però també d'una feina ben feta a l'estudi Tape Tone. Hem fet un bon equip amb un bon resultat.

  

2.Tot són bones crítiques del disc, fruit d'una bona feina, podem dir que els propers discos continuaran sent liderats per en Quim Mandado?.

No ho sé. Al principi jo no volia cantar, però en Joan i en Martín em van convèncer per que ho fes, sobretot per que vaig pensar que si teníem un guitarrista, seria bo que estés lliure per tocar la guitarra al màxim nivell, sense haver d'estar pendent de cantar. El proper disc... encara falta molt per això! Suposo que aquesta manera de treballar és la correcta en aquest moment. De totes maneres el fet que canti jo no vol dir que sigui el cap del del grup. Sóc a que li toca més donar la cara i, en aquest disc he escrit les lletres, però en aquest grup tots hi tenim un terç de tot.

  

3.El primer disc és més Rockson i aquest?.

Jo tampoc diria que el primer disc és més Rockson. És una evolució de Rockson per que els seus integrants hi van formar part i per que la llengua que va triar en Joan en fer les lletres era el castellà. Però em sembla que ja marca l'embrió del que serà Sancta Sanctorum i té una personalitat pròpia  que fa que ja sigui LGP.

Pel que fa a Sancta Sanctorum sí que és una evolució de Rockferatu i encara té una personalitat que va marcant els nous camins que va fent el grup. Per tant jo diria que encara és més LGP que el primer.

  

4.El tema lletres, les tenies guardades a un calaix o són fresques?.

Totes les lletres són fresquíssimes. Acabades de fer expressament per a aquestes cançons. La majoria influenciades per vivències personals d'aquests dos darrers anys.

5.Sorpresos amb els grans mitjans de comunicació?. Sembla que fins ara no es feia Metal a Catalunya i en català?.

Bé darrerament ens pregunten pel panorama musical català. El que puc dir és que hi ha molts mitjans de comunicació que donen una visió de la música que es fa en aquest país força “censurada”. Vull dir que si no fas el tipus de música que ells recolzen (aquesta mena de pop-folk escarransit) i on tots els grups semblen clons els uns dels altres, sense cap personalitat que els diferenciï  aleshores no parlen de tu. Això és censura, per que encara que no t'agradi un tipus de música em sembla que se n'hauria de parlar, encara que només sigui per que el possible públic en tingui coneixement i estigui informat del que es fa musicalment. No parlant-ne fan dues coses nefastes. Primer desinformen el públic, i segon empobreixen la diversitat cultural, ja que impedeixen que unes tendències diferents de les “oficials” puguin tirar endavant i arribar a la gent. Sí, pot semblar que no es fa metal en català, però estic segur que hi ha força grups que ho fan, el que passa és que noten l'oportunitat de ser coneguts.

  

6.El primer disc Rockferatu va ser una mena de prendre la música d'una altra manera, més tranquil·la, de tornar als escenaris petits, de trobar-se amb amics i companys músics o ja es pensava a tornar als estudis i a la carretera com abans fèieu anys enrere en els vostres diferents projectes?.

La idea era i segueix essent tocar per treure's el cuc de pujar a l'escenari i fer algun concert de tant en tant. Som conscients que no tornarem a aquella època en que fèiem concerts multitudinaris gairebé cada setmana, i tampoc és la idea que tenim. Ens agrada molt tocar i poder conèixer gent a qui li agrada la nostra música, fer nous amics etc... però ara volem triar una mica els llocs i la freqüència en que actuem. Amb el primer disc vam fer molts concerts, i no ens volem estressar massa.

  

7.Pesa molt que la gent relacioni LGP amb els Sangtraït i no ho vegin com un projecte totalment nou?.

Està clar que tenim una història al darrere nostre. I no hi renunciem, el que passa és que seguim caminant i obrint portes i noves dreceres que ens van separant del que va ser Sangtraït. El nostre grup ara és LGP i esperem seguir endavant. No vivim en el passat, si no cercant un futur que ens ompli.

  

8.Teniu pensat incorporar més músics a la banda o rebre col·laboracions en futurs treballs?.

No tenim cap incorporació al cap. Estem molt contents tal com estem ara. Les coses són fàcils, és fàcil entendre's, és divertit, és creatiu, hi ha respecte, enteniment, bon rotllo.... Col·laboracions? Sempre són ben vingudes, però de moment no en tenim cap de pensada.

  

9. Tot i que ja teniu una edat, (riures de bon rotllo), encara cerqueu noves bandes per escoltar-les o ja us heu quedat amb les bandes de sempre?.

Ui! I tant! Sempre m'ha agradat veure com treballen les noves generacions. Sempre he estat obert a aprendre coses de tothom. A vegades m'agraden i a vegades no tant, però penso que tots els grups et poden fer créixer musicalment i fer-te gaudir amb la música que fan. Crec que s'ha de tenir una mentalitat oberta i donar oportunitats als grups que encara no coneixes, encara que no renunciïs als “de tota la vida”.

  

10. Com és un concert dels LGP?.

Una hora i mitja de power metal melòdic. En aquest moment fem un repertori basat en el “Sancta Sanctorum”, del què les toquem totes, i a més afegim algunes cançons del “Rockferatu” i alguna d'altres grups en els que hem tocat. Evidentment incloses algunes de Sangtraït, ja que tothom ens en demana.

11. Sabem que bandes de metal en català són poquíssimes. Us veieu liderant des de els mitjans, els que sempre han tancat la porta a aquest estil,  un moviment com el Metal en català, com en el seu temps va sortir el Rock en català o actualment el Pop en català?.

És el que et deia abans. Sembla que n'hi ha poques per què no se'n parla, està censurat, i per tant no les coneixem. No ens volem fer abanderats de res, però si amb el nostre granet de sorra ajudem a que es normalitzi el ventall d'estils musicals a Catalunya ens sentirem molt satisfets.

  

13.He vist en alguna entrevista que us diuen a tots, els "ex-sangtraïts", en Joan es cabreja?.

És una creu que haurà de dur tota la vida (he,he,he).

Bromes a part, pel que ell diu està molt orgullós de tocar amb dos ex-sangtraïts i poder tocar cançons d'un grup tan mític. De fet ell hagués pogut ser un sangtraït, ja que al principi teníem un grup que es deia “Místic” amb en Martín, en Joan, en Josep Mª Corominas i jo. Sempre hem estat com germans, i la nostra trajectòria va força paral·lela.

  

Moltes gràcies per l'entrevista, per acabar vols dir alguna cosa més als seguidors de El Cafè Metal?.

Llarga vida al R'n'R. I espero que els nostres camins ens facin coincidir qualsevol dia.