A TU PUTA KARA - "Movido por el odio"

Aquests thrashers granadins són la pera. Brutals. Els amants de la tralla han de escoltar aquest grup amb segon disc en el mercat que porta per nom: "Movido por el odio". Un dels seus atractius és la veu. Estripada i clara. Els quatre components deixen ben clares les seves opinions respecte a la política i a la vida. 11 temes de canya i agressivitat. Per destacar un dels temes, diria que " Te pego una ostia que te vuelo la cabeza" podria representar tot l'àlbum i l'estil de la banda. Ara vivim una època de renaixement del thrash metal però són poques les bandes que poden deixar empremta en el panorama estatal i crec que aquest grup si fes un petit tour per l'estat guanyaria adeptes. Sonen molt bé i pel que he vist, el seu directe és enèrgic. Són la banda sonora d'una justícia social. "Cap agressió sense resposta" .

INTERNET VERSUS PREMSA ESCRITA

Per a molts, Internet és un dels millors invents dels últims anys. La posibilitat de saber el que passa a tot arreu fent un clic de ratolí des de qualsevol lloc, ja ho troben normal les noves generacions que pugen. La premsa escrita comença a patir un descens de lectors. Les webzines es mengen a les revistes. I a més no has de gastar cap euro per estar informats sobre la nostra música preferida. Cada cop les websites informatives són més completes, professionals i atractives. La guerra per veure qui té més seguidors, ja ha començat a la xarxa. Inclús en format PDF ja arriven per email a molta gent. Com si fos una subscripció.

Llavors, com poden sobreviure aquestes webs?, no oblidem que porta molta feina tenir al dia tot el material. Potser posant publicitat pagada a les seves pàgines. Com es pot fer una web de Metal? per exemple, doncs una colla d'amics que recerquen a internet notícies i crítiques, compra de música per fer les seves pròpies valoracions, entrevistes, veure concerts i fer alguna fotografia amb unes linees que resumeixen l'acte...tot això ho preparen i cada cert temps van renovant continguts, després fan una mica de publicitat al myspace, per exemple, i el boca a boca comença a funcionar.

Els temps canvien, el paper a mort, llarga vida a Internet!!

NÍOBETH - "The shining harmony of universe"

Des d'Albacete ens arriba aquesta banda de Metal Simfònic de quatre components amb un primer treball de 70 minuts de durada. 13 temes. Una brutalitat per a un primer cd de presentació, doncs si l'escoltes senser pots acabar fregit. És un projecte ambiciós i es nota les ganes de la banda de deixar-ho tot. Trobem dues versions en el disc: "The magic flaute" i una bonus track "Kowasani Furuete", una adaptació del tema "A frightening Shiver".

En conjunt és una barreja de passatges ambientals, lírica, melodies èpiques...compta amb la col·laboració de "El Orfeón de la Mancha", com de músics amb instruments com la flauta, piccolo i ocarina (Lourdes Guillén), whistle, gaita, violí...el baix és de (Juanba Nadal), baixista de Dragonfly.

Com he dit abans, massa material per a un primer disc, pot arribar a fer-se feixuc. Però existeix qualitat, estil i creativitat. Recomenable en petites dosis.

http://www.niobeth.com/

MASTERLY - Part of me

En aquest 2008 ja tenim en primícia el primer treball del grup MASTERLY que porta per nom "Part of me". 6 cançons plenes de melodia i rapidesa. Una mescla de heavy i power metal. Ruth, la cantant, una de les millors veus del panorama del Metal català, no et deixarà indiferent. T'agrada el doble bombo?, escolta'ls. Bona carta de presentació per aquesta banda de Barcelona. Un grup amb les idees clares i un estil trobat. A vegades no fa falta anar a buscar grups a països llunyans, quan el mateix, el tenim a casa. En aquest cd trobem una cançó en castellà, la resta en anglés. Com ens van dir la Ruth i l'Òscar a l'entrevista al programa El Cafè Metàl·lic del mes de Novembre, la banda canviarà de llengua en futurs treballs, es passarà al castellà. A veure si també ens fan un tema en català.

Compten en aquest treball amb col·laboracions com la del cantant del grup Amadeüs, Israel Ramos i el cantant de la banda Silent, Cesar Lozolla. Seria bo que Masterly, en futures cançons, fes més parts o corus masculins, doncs aquesta barreja de veu femenina i masculina, sempre és un atractiu més.

La primera pedra ja la tenen posada i ben posada. Ara els queda fer la casa. www.myspace.com/masterlybcn

ELVANDAR - Fin del mundo

"El fin del mundo", títol i un dels temes del cd del grup barceloní ELVANDAR. Amb un clar missatge crític amb el planeta Terra que pas a pas va directe a la destrucció. En tots els temes veiem referències a la destrucció social i personal: la violència de gènere, tristes records, ... només en el tema "Gracias a ti", en certa manera, és més optimista, un agraïment a la gent que tenim al nostre costat i ens ajuda a continuar el camí. "Al infinito", una cançó més tranquil·la sense perdre la duresa, amb lletra sobre la droga, "Antártida", podria ser el segon single del disc, també ens parla de la natura, de com la mà de l'home pot destruir aquest món. Amb unes tornades que enganxen.

En conjunt, 11 temes on trobem un heavy metal ben treballat on la veu del cantant, Chepa, dóna un toc característic, sense aguts de principi a fi com en el heavy més ortodox. Bon treball musical amb canvis de velocitat. Aire fresc dins del heavy metal que es fa al nostre país.

Una curiositat del cd és que hi han temes, ells els conten com a temes, de talls de pel·lícules que duren segons, no arriven al minut, excepte la intro D.E.P

Els amants de la sèrie "Bola de drac" tindran una sorpresa.

www.myspace.com/elvandarmetal

METAL·LICA SI, METAL·LICA NO

La banda californiana Metallica crea diferentes opinions entre els seus seguidors. Els creadors dels Thrash Metal han canviat la direcció de la seva música des de l'àlbum "negre" o "Black album", doncs careix de títol i la portada és tota negra. L'evolució ha passat per altres estils en els seus últims treballs musicals. També han fet versions, han tocat amb orquestra i els han versionat temes el grup escandinau Apocalyptica.

Dóna la impresssió que mai tornaran als inicis. També es cert que han madurat, no parlem de nois de 16 anys. Però la maduresa és el mateix pels, Testament, per exemple, on també s'han fet grans i han modificat en part la seva música però continuen fidels a la tralla. Encara que la veu sigui més greu que en els seus origens, parlem dels dels anys '80.

Qui és el culpable del canvi dels Metal·lica?, Lars, el bateria?. Sabem el pes que sempre ha tingut el danés a la banda, però en realitat és un lideratge de dues persones, Lars i Hetfield.

El grup ha patit a la seva història la mort del flamant baixista Ciff Burton en accident de tràfic, problemes amb drogues i alcohol, alguns membres han marxat per la porta del darrera: Mustaine i Jason Newsted.. creuades contra la descàrrega de música per Internet...Per alguns seguidors, la banda s'ha venut a la comercialitat en alguns albums, on coincidien amb un canvi de look quan es van tallar tots el cabell i semblaven un grup de pop. Veritables disbarats com l'ausència de "solos de guitarra" o el so a llauna de la caixa de la bateria...

Els amants dels primers discos de Metallica somiem que algun dia la banda ens tornarà a engrescar amb un àlbum ple de riffs potents, bons solos de guitarra i una bateria contundent, fins llavors, ens hem de menjar un poti-poti de voler i no poder o més bé dit...no voler tornar a robar-nos el cor i fer-nos moure el cap des de el primer tema a l'últim, tot recordant el veritable Thrash Metal.

Sort que tenim els primers treballs de la banda guardats...ben guardats....

LES SALES DE CONCERTS

Per experiència com a músic i seguidor del metal underground, molt poques sales a Catalunya reuneixen bones qualitats tant pel músic com pel públic. Podem començar parlant de l'hora dels concerts en els cartells. Pq a vegades comencen una hora després de l'hora senyalitzada?. Potser per problemes de proves de so, però quan cada setmana passa el mateix, alguna cosa no rutlla. És que la gent no és puntual?, o que les sales volen fer caixa?. Pq hi han que no estan sonoritzades i les bandes han de tocar a pèl?. D'aquesta manera, es fer malbé el concert del grup creant una pilota brutal de so a l'escenari i a la sala i una mala impressió a les persones que els veuen per primer cop. Pq no es paga al músic per la seva feina?. És que no han tingut despeses pel viatge i les dietes?. Pq et fan llogar la sala?. Pq han de pagar a un tècnic de so que no s'entera?, a més no és tècnic, és amic de l'amo del local que li dóna un cop de mà. A sobre s'emporta l'empipament dels músics quan l'únic responsable, és l'amo per no posar un tècnic de debó o una persona amb experiència. Pq et diuen que cobraras uns diners i després no recorden el que et va dir o et donen menys dels diners pactats?, O pq no et deixen posar una entrada mínima per cobrir despeses?.

Falta comunicació entre les bandes i l'única manera d'intentar canviar la situació és no tocar als llocs que se'n riuen dels músics, però clar, sempre hi ha gent que vol tocar fins i tot a la pitjor sala del món. Entenc que una sala és un negoci, però que mirin de tenir contents als grups i al públic, un públic que per norma general, el porten les bandes. I si les sales perden diners cada setmana amb aquests concerts, doncs....que portin als Metallica o als Judas...si tenen ous, o que canviïn de feina.

Les hores d'assaig i els diners invertits en el lloguer, instruments i material han de tenir recompensa com és la de fer un bon directe i no semblar una patata perduda a l'escenari.

Com he dit al principi, molt poques sales reuneixen el caliu i la professionalitat. Quina llàstima!.

HARDREAMS "The road goes on".

HARDREAMS, una banda de hard rock melòdic de Ripollet ens presenta el seu segon disc "The road goes on". Nascuts en el 2000 han crescut fins a ser unes de les bandes referents del panorama musical underground. Si més no, un dels pocs grups que practiquen aquest estil de música i es mouen per compartir-lo al damunt d'un escenari. En aquest cd trobem clares connotacions del hard dels 80. Recomenable per a tots aquells que van viure aquella dècada dorada. La banda té les coses ben clares i es nota en els seus temes cantats en anglés. Els vaig descobrir a un Ripollet Rock Festival 2006 quan compartien escenari amb Redimoni, Edguy..."Little sinner queen" va ser un dels temes que més es van quedar en el meu servell, tema que trobem en aquest disc. http://www.myspace.com/hardreams

PEDRES DE BRUIXA "Pedres de bruixa."

M'arriba a les mans la maqueta d'un grup de Metal de Barcelona/Tarragona amb un heavy metal pesat i veu profunda cantat íntegrament en català. En conjunt: bona impressió, sonen bé (cal tenir en compte que és una maqueta), bons recursos de baix i solos de guitarra que fan moure el cap, duresa a la bateria, canvis de ritme, corus en alguns talls i un toc personal important, no fan grans experiments, el camí queda definit des de el primer tema fins l'últim, encara que el darrer sigui una conyeta.

Una banda que, en principi, no necessita incorporar un segon guitarra, doncs tot sona en el seu lloc i junts són com un martell que pica i pica a un roc. Felicitats. Espero i desitjo que Pedres de bruixa no tinguin una curta vida i vagin creixen dia a dia. Així ho va confirmar el grup a l'entrevista del 7/10 al programa El Cafè Metàl·lic. Ara els espera la carretera per difondre el seu missatge de ràbia i duresa. En aquest treball de presentació trobem una versió del tema dels Sangtraït "Buscant una dona" i ho fan molt bé deixant la seva empremta personal. Qui sap si els Pedres de bruixa seran els succesors dels Sangtraït en el panorama catàlà orfe de grups de renom.

www.myspace.com/pedresdebruixa

ZIKUTA "Fills d'inmigrants".

Del Vallès Occidental ens arriben els ZIKUTA, una barreja de rock urbà, punk, hardcore melòdic i uns granets de metal. Em costa trobar clares pinzellades metàl·liques si no és en el tema "Jinetes de asfalto", amb uns riffs més pesats. La maqueta obra amb "Muertos" un tema punk-rock el segueix "Fills d'inmigrants" que dona títol a la maqueta. Aquí trobem una característica com és la de sentir el baix sol en alguns moments (al principi del tema), cosa que s'agraeix, doncs els Zikuta utilitzan molt el recurs dels silencis o aturades en sec a les cançons, seria una cosa a tenir en comte i donar protagonisme a d'altres instruments en solitari i no carregar amb els silencis els temes o si més no buscar un altre tipus de pont musical. "Vell trobador" i "Cants de rebel·lió" són temes més punks-rockers i melòdics. La veu utilitza efectes com si parles per un megàfon en algun troç. La tornada del tema "Catalunya" s'enganxa com una paparra al cervell com també el riff principal de guitarra. Podria ser millor tema de presentació de la maqueta. "Jinetes de asfalto" té una intro metal·lera que no té res a veure amb el que hem sentit fins ara a la maqueta.

Trobo a faltar "solos" de guitarra. Donaria un toc més metàl·lic a la banda. Com també una guitarra més solista i no tant rítmica. Una solució és l'entrada d'un segon guitarra on la banda guanyaria més pes.6 temes curts ben construïts on els finals sobten per la precipitació. Música senzilla, rítmica i melòdica on la veu és potent, les lletres protesta en castellà i català a molts no els hi farà cap gràcia el que es diu en elles. Que hi farem!!. Que escoltin al Bustamante. Per a gustos els colors.Aquesta maqueta és una bona carta de presentació i deixa clar l'estil i la direcció dels catalans, esperem el proper treball a veure si els temes s'apropen més cap el Metal.

www.myspace.com/zikutaorg

SLIPKNOT "All hope is gone".

Nou treball de Mr. Corey Taylor i companyia. Amb tres discos i dos dvd's a l'esquena ens presenten un disc amb 12 temes.

El cd comença amb una intro d'un minut quarant-vuit segons que va de menys a més volum amb un final de bateria. Una introducció senzilla i ben trobada per escalfar motors. I així és, el següent tema del disc "Gematria" dispara canonades de mala llet. La cosa pinta bé. Pels amants de la canya d'aquests americans, a destacar els següents temes, a part del mencionat, "This cold black" i "All hope is gone". On la veu és uniforme i la música plena de ràbia.

Ara, que si prefereixes l'estil més intergrista de la banda pots gaudir de "Sulfur", o "Psychosocial" on reuneixen ésperit del grup: duresa i una combinació vocal agressiva amb tornades més netes i melòdiques. Com aquests, trobaras més en el disc. Però també el grup busca altres camps com l'experimentació musical en el tema "Gehena" on es mouen amb melodies i sons foscos molt propers al gothic. "Snuff", una balada que comença amb guitarra i veu on poc a poc es van sumant instruments sense perdre el to tranquil de la cançó. El tall "Vendetta", que voleu que us digui, és un rock amb pinzellades que hem recorda a una mica a Marilyn Manson. A mi em sobren temes d'aquest disc i tot que no acabo de gaudir amb els grups que canvien els registres de veu, reconec que el frontman Taylor, és un bon cantant i que aquest estil vocal és força atractiu per a molts. La percusió i bateria no passen desapercegudes en cap moment, un dels reclams d'aquesta banda. Les guitarres aconsegueixen riffs directes i en ocasions brutals, "solos" ràpids i melòdics. L'estil que tenen atrau a les generacions més joves fent que SLIPKNOT s'obri pas dins d'èlite del Metal.
Sabent que la formació són 9 persones i que últimament algunes d'elles han estat involucrades en altres grups i/o projectes diferents, alhora de preparar aquest treball les idees que portaven cadascú s'han posat a sobre la taula amb el productor Dave Fortman i hauran fet neteja i conversió fins el resultat final. Quan hi han tantes idees per fer un cd i es porten a la pràctica, el resultat final del disc és una barreja on tots els músics quedan contents, però costa molt per l'oient fer-se una idea clara del treball final. Per que no és uniforme. Sembla que escoltis un "medley" d'estils. Destacar el llibret del cd, molt bones fotos dels integrants de la banda...si t'agrada la por.

http://www.slipknot1.com/