El 17 i 24 d'octubre són les finals del Concurs de Música de Badalona. Un clàssic dels concursos musicals a Catalunya. He vist els estils de totes elles. Cap de Metal i són 15 bandes.
Això em fa rumiar. No surten noves bandes de Metal?, i les que surten no volen presentar-se als concursos?, el jurat s'ha cansat d'aquest estil?, altres estils pugen amb molta més força gràcies al ressò que li donen a les emissores comercials de ràdio?.
Potser el nou metàl·lic està per sobre de concursos, i el que vol, abans de tot, és que surti una crítica de la seva maqueta o disc a una gran revista mensual de paper o revista a Internet. Passant per sobre d'atreure públic als seus concerts i deixar-se veure en directe, on més llocs millor. Segurament dóna per perduda aquesta batalla.
Fent una ullada al panorama musical català, podem veure com els estils que més pugen són el rap, la Rumba, el Pop i els cantautors. Doncs vist això, sembla que les noves generacions no són gaire amants del crit i la mala llet. Sembla que vivim en un món de llum i de colors, de ponis roses i cotó de sucre. On les lletres han de ser sense cap missatge revolucionari o crític i les guitarres no han de tenir molt de volum i distorsió.
