El negoci de la música a començat a caminar cap el principi dels temps, quan els poetes i cantants anaven pels pobles o a les corts reials a fer la seva feina per unes monedes o un mos de pa amb formatge i un glop de vi. Aquests artistes, desconeixien el que és un cd. Vivien al dia, si no cantaven no menjaven. Hem viscut una època on alguns músics podien viure de la venda dels seus discos i fent un número de concerts a l'any, contats amb els dits d'una mà.
Ara s'obre una nova finestra al negoci. Els grups on treuran els diners seran dels seus bolos i del seu "merchandaisen". Veiem com les entrades als concerts són més cares, però és que és normal doncs la lluita dels cd's està perduda. Quants més concerts, més guanys.
Les bandes busquen arribar a la gent amb cd's gratuïts per Internet de lliure descàrrega. És la manera d'omplir les sales allà on vagin i el respectable pagui el preu de l'entrada i si a més compren una samarreta, una gorra, o una edició especial del cd, millor.
La música a canviat. Ara amb quatre duros, un pc, i un amic tècnic en informàtica o de so, pots gravar les teves cançons, no amb una producció de luxe, però sonen. Llavors...val la pena demanar un crèdit per fer un disc?, les discogràfiques arriscaran els seus diners per una banda de metal?, ara mateix difícil.
El que he dir abans, el negoci de la música canvia i és obligatori que es posi les pil·les als nous temps. I això, també va per l'Sgae.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada