divendres, 24 d’octubre del 2008

LES SALES DE CONCERTS

Per experiència com a músic i seguidor del metal underground, molt poques sales a Catalunya reuneixen bones qualitats tant pel músic com pel públic. Podem començar parlant de l'hora dels concerts en els cartells. Pq a vegades comencen una hora després de l'hora senyalitzada?. Potser per problemes de proves de so, però quan cada setmana passa el mateix, alguna cosa no rutlla. És que la gent no és puntual?, o que les sales volen fer caixa?. Pq hi han que no estan sonoritzades i les bandes han de tocar a pèl?. D'aquesta manera, es fer malbé el concert del grup creant una pilota brutal de so a l'escenari i a la sala i una mala impressió a les persones que els veuen per primer cop. Pq no es paga al músic per la seva feina?. És que no han tingut despeses pel viatge i les dietes?. Pq et fan llogar la sala?. Pq han de pagar a un tècnic de so que no s'entera?, a més no és tècnic, és amic de l'amo del local que li dóna un cop de mà. A sobre s'emporta l'empipament dels músics quan l'únic responsable, és l'amo per no posar un tècnic de debó o una persona amb experiència. Pq et diuen que cobraras uns diners i després no recorden el que et va dir o et donen menys dels diners pactats?, O pq no et deixen posar una entrada mínima per cobrir despeses?.

Falta comunicació entre les bandes i l'única manera d'intentar canviar la situació és no tocar als llocs que se'n riuen dels músics, però clar, sempre hi ha gent que vol tocar fins i tot a la pitjor sala del món. Entenc que una sala és un negoci, però que mirin de tenir contents als grups i al públic, un públic que per norma general, el porten les bandes. I si les sales perden diners cada setmana amb aquests concerts, doncs....que portin als Metallica o als Judas...si tenen ous, o que canviïn de feina.

Les hores d'assaig i els diners invertits en el lloguer, instruments i material han de tenir recompensa com és la de fer un bon directe i no semblar una patata perduda a l'escenari.
Com he dit al principi, molt poques sales reuneixen el caliu i la professionalitat. Quina llàstima!.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

HARDREAMS "The road goes on".

HARDREAMS, una banda de hard rock melòdic de Ripollet ens presenta el seu segon disc "The road goes on". Nascuts en el 2000 han crescut fins a ser unes de les bandes referents del panorama musical underground. Si més no, un dels pocs grups que practiquen aquest estil de música i es mouen per compartir-lo al damunt d'un escenari. En aquest cd trobem clares connotacions del hard dels 80. Recomenable per a tots aquells que van viure aquella dècada dorada. La banda té les coses ben clares i es nota en els seus temes cantats en anglés. Els vaig descobrir a un Ripollet Rock Festival 2006 quan compartien escenari amb Redimoni, Edguy..."Little sinner queen" va ser un dels temes que més es van quedar en el meu servell, tema que trobem en aquest disc. http://www.myspace.com/hardreams

dimecres, 15 d’octubre del 2008

PEDRES DE BRUIXA "Pedres de bruixa."

M'arriba a les mans la maqueta d'un grup de Metal de Barcelona/Tarragona amb un heavy metal pesat i veu profunda cantat íntegrament en català. En conjunt: bona impressió, sonen bé (cal tenir en compte que és una maqueta), bons recursos de baix i solos de guitarra que fan moure el cap, duresa a la bateria, canvis de ritme, corus en alguns talls i un toc personal important, no fan grans experiments, el camí queda definit des de el primer tema fins l'últim, encara que el darrer sigui una conyeta.
Una banda que, en principi, no necessita incorporar un segon guitarra, doncs tot sona en el seu lloc i junts són com un martell que pica i pica a un roc. Felicitats. Espero i desitjo que Pedres de bruixa no tinguin una curta vida i vagin creixen dia a dia. Així ho va confirmar el grup a l'entrevista del 7/10 al programa El Cafè Metàl·lic. Ara els espera la carretera per difondre el seu missatge de ràbia i duresa. En aquest treball de presentació trobem una versió del tema dels Sangtraït "Buscant una dona" i ho fan molt bé deixant la seva empremta personal. Qui sap si els Pedres de bruixa seran els succesors dels Sangtraït en el panorama catàlà orfe de grups de renom.

divendres, 3 d’octubre del 2008

ZIKUTA "Fills d'inmigrants".

Del Vallès Occidental ens arriben els ZIKUTA, una barreja de rock urbà, punk, hardcore melòdic i uns granets de metal. Em costa trobar clares pinzellades metàl·liques si no és en el tema "Jinetes de asfalto", amb uns riffs més pesats. La maqueta obra amb "Muertos" un tema punk-rock el segueix "Fills d'inmigrants" que dona títol a la maqueta. Aquí trobem una característica com és la de sentir el baix sol en alguns moments (al principi del tema), cosa que s'agraeix, doncs els Zikuta utilitzan molt el recurs dels silencis o aturades en sec a les cançons, seria una cosa a tenir en comte i donar protagonisme a d'altres instruments en solitari i no carregar amb els silencis els temes o si més no buscar un altre tipus de pont musical. "Vell trobador" i "Cants de rebel·lió" són temes més punks-rockers i melòdics. La veu utilitza efectes com si parles per un megàfon en algun troç. La tornada del tema "Catalunya" s'enganxa com una paparra al cervell com també el riff principal de guitarra. Podria ser millor tema de presentació de la maqueta. "Jinetes de asfalto" té una intro metal·lera que no té res a veure amb el que hem sentit fins ara a la maqueta.

Trobo a faltar "solos" de guitarra. Donaria un toc més metàl·lic a la banda. Com també una guitarra més solista i no tant rítmica. Una solució és l'entrada d'un segon guitarra on la banda guanyaria més pes.6 temes curts ben construïts on els finals sobten per la precipitació. Música senzilla, rítmica i melòdica on la veu és potent, les lletres protesta en castellà i català a molts no els hi farà cap gràcia el que es diu en elles. Que hi farem!!. Que escoltin al Bustamante. Per a gustos els colors.Aquesta maqueta és una bona carta de presentació i deixa clar l'estil i la direcció dels catalans, esperem el proper treball a veure si els temes s'apropen més cap el Metal.