Ahir em vaig estrenar a la sala Music Hall de Barcelona. No havia anat mai a la vida. Bona impressió. Una sala petita gairebé plena de gent amb ganes de gaudir del directe dels GOD IS AN ASTRONAUT. Un so acceptable. Els irlandesos no van decebre pas. Van fer un bon show. Per sorpresa van començar abans d'hora.
No és que sigui un entès del post-rock però fa un temps que vaig descobrir aquest estil i puc dir que hi han bandes que m'agraden. També he de dir que sols m'agrada el que és instrumental.
Una barreja d'ingredients que et poden fer gaudir. I què dir del públic?, de moltes procedències musicals, però reconeixes els que venen del Metal, quan en els passatges de canya fan headbanguing. I ahir hi havíem uns quants per allà.
Es pot incorporar aquest estil al Metal?, uf!, hem arribat a un moment de saturació d'estils, de fusions musicals, que a vegades et costa tenir una idea clara al respecte.
Com he dit abans, una molt bona entrada i vaig viure una experiència nova en un directe. Quan començava un tema atmosfèric, per dir-ho d'alguna manera, se sentien converses aïllades entre el respectable que trencaven la màgia, i la resta els feia callar per gaudir del concert al màxim. Amb dos collons!.
L'espectacle súper correcte. A diferència dels Russian Circles, per exemple, que es van deixar caure fa unes setmanes a la ciutat on no van dir cap mot durant el concert, els astronautes, en diverses vegades, animaven a participar de manera activa de la festa. Presentaven els temes i feien petits comentaris. A destacar l'entrega del guitarra/teclista Jamie Dean, el terror de les nenes, com va deixar-se caure entre el públic amb la seva guitarra movent el cap com un autèntic metalhead.
Tot i que el Post-Metal també m'agrada, instrumental o cantat, veig que les bandes d'aquest estil no treuen el cap per la ciutat. Esperarem doncs, a que això canviï.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada