RUSSIAN CIRCLES...instrumentació al poder.

RUSSIAN CIRCLES, banda de Post rock/Metal americana van deixar caure la nit d'ahir a la sala Bikini de Barcelona.

Vaig arribar en cotxe des de Badalona fent cabòries d'on deixar el cotxe ben aparcat, aquella zona de Barcelona no la conec massa. Però el Déu del Metal va voler que aparqués bé a la primera i molt a prop de la sala. Fantàstic.

Saludo als porters i quan sóc a punt de treure l'entrada em diuen que a dins l'ensenyi. Camino i camino sense trobar-me a ningú. Arribo a la paradeta de les samarretes. Em compro una. Miro al meu voltant, no veig a cap membre de l'organització del concert, baixo les escales i ja sóc dins de la sala. Al·lucino!. Podia haver anat al concert sense pagar entrada. 

Vaig veure la primera banda, els també americans HELMS ALEE. Ostres!, no és el meu estil. No els hi trobo el rotllo. Puc destacar el so de baix, que em va agradar molt, i l'actuació de la bateria amb molt bona pegada. I sí, algun passatge a les cançons que em produïa aquella sensació que algunes notes t'arriben a l'ànima. No crec que els vegi de nou.

Arriben els cracks de la nit. Em sorprèn molt quan una banda reconeguda, són ells mateixos els que es preparen  gairebé tot abans de començar el concert.

Festa grossa. Molt de fum i llums a mig gas. Brutal directe. Gairebé una hora i mitja de música instrumental. Al principi la guitarra d'en Dave Turncrantz no acabava de rutllar bé, però al poc ja sonava en condicions. I com passa amb aquest estil hi han metalheads que no deixen de moure el cap en tot el concert i la resta que el mira amb cara de babau el que passa a l'escenari com hipnotitzats. La barreja de públic és total.

Introduccions eternes, contundència, efectes, màgia, sensacions, riffs enganxosos, expectació, dolor de cervicals. En definitiva, una nit de música instrumental per carregar les piles.

M'agrada com evoluciona el Post Rock i s'apropa cap a sons metàl·lics, és una combinació explosiva. La música ja no la defineixo per estils sinó per música que et toca l'ànima i els de Chicago ho fan i molt bé.

Bona entrada de públic.