EL "METAL" DE CASA NOSTRA.

Tinc ganes de fer un petit anàlisi musical de casa nostra:

1. Cada cop costa més que sortin grups de Heavy Metal i Hardrock a Catalunya. Les noves bandes tiren cap al Metal Extrem o per altres variants més o menys dures, ara no anotaré estils ni tampoc etiquetes de Metal, doncs podria estar hores, i no és el cas de marejar. Les etiquetes a la música acaben per tornar-te boig.

2. També es veu un clar creixement de projectes personals, on un mateix és cuina una banda ajudat de la tecnologia. Bandes d'estudi i no de directes que poden ajudar-se de col·laboracions d'altres músics o fins i tot d'algun productor amateur.

3. Creix, poc a poc, les bandes que utilitzen el català a les seves lletres i es sumen al grupet de formacions que porten anys utilitzant-lo. S'ha de dir també que hi han bandes utilitzen l'anglès o el castellà, però fan una cançó com a mínim en català.

4. Les joves cantants femenines s'adrecen principalment cap al Gothic i el Metal Melòdic.

5. Tot i la falta de promoció als grans mitjans de comunicació, i tampoc l'esperem pas, encara som uns quants els que ens dediquem a difondre l'escena de l'underground,  la resistència. Parlo de programes de ràdio, webs, blocs, facebook, myspace, revistes...

6. Creixement de grups de versions de grans bandes internacionals i nacionals, que han desaparegut o continuen en actiu.

7. Les gravacions autoproduïdes amb pocs mitjans i pocs diners i amb bon so cada cop són més normals en el panorama. I la descàrrega gratuïta de cançons. Enrere queda la discogràfica.

8. Les xarxes socials promocionen les bandes arreu del món, creant veritables fans. Tot i que amb el nou format del Myspace, els perfils queden com a pàgines webs i el Facebook guanya terreny, tot i que no està pensat per a la música.

9. Costa veure noves generacions implicades en aquesta música, ells són els portadors de la flama que ens recorden que un dia va néixer Black Sabath i va revolucionar la música. Com punt de partida a les quantitats d'estils derivats.

10. Encara fa més patxoca bandes estrangeres que les casolanes. Sembla que té més atractiu les més llunyanes que les més properes. Potser pq allà tenen més facilitats des de petits per tocar música que a casa nostra i això es nota a la qualitat musical.

Aquests són 10 punts a destacar de l'escena metàl·lica catalana, cada un d'ells donaria per un debat i segur que en queden més.