La banda californiana Metallica crea diferentes opinions entre els seus seguidors. Els creadors dels Thrash Metal han canviat la direcció de la seva música des de l'àlbum "negre" o "Black album", doncs careix de títol i la portada és tota negra. L'evolució ha passat per altres estils en els seus últims treballs musicals. També han fet versions, han tocat amb orquestra i els han versionat temes el grup escandinau Apocalyptica.
Dóna la impresssió que mai tornaran als inicis. També es cert que han madurat, no parlem de nois de 16 anys. Però la maduresa és el mateix pels, Testament, per exemple, on també s'han fet grans i han modificat en part la seva música però continuen fidels a la tralla. Encara que la veu sigui més greu que en els seus origens, parlem dels dels anys '80.
Qui és el culpable del canvi dels Metal·lica?, Lars, el bateria?. Sabem el pes que sempre ha tingut el danés a la banda, però en realitat és un lideratge de dues persones, Lars i Hetfield.
El grup ha patit a la seva història la mort del flamant baixista Ciff Burton en accident de tràfic, problemes amb drogues i alcohol, alguns membres han marxat per la porta del darrera: Mustaine i Jason Newsted.. creuades contra la descàrrega de música per Internet...Per alguns seguidors, la banda s'ha venut a la comercialitat en alguns albums, on coincidien amb un canvi de look quan es van tallar tots el cabell i semblaven un grup de pop. Veritables disbarats com l'ausència de "solos de guitarra" o el so a llauna de la caixa de la bateria...
Els amants dels primers discos de Metallica somiem que algun dia la banda ens tornarà a engrescar amb un àlbum ple de riffs potents, bons solos de guitarra i una bateria contundent, fins llavors, ens hem de menjar un poti-poti de voler i no poder o més bé dit...no voler tornar a robar-nos el cor i fer-nos moure el cap des de el primer tema a l'últim, tot recordant el veritable Thrash Metal.
Sort que tenim els primers treballs de la banda guardats...ben guardats....
